No sempre ens fixem amb la multitud de camins que ens poden conduir a resoldre la solució d'un problema. Tendim a fixar-nos en un o dos llenguatges i tendim a pensar propostes més aviat tancades. Cal apropar-nos als cent llenguatges dels infants! Amb material obert i variat on el joc, la manipulació i l'experimentació siguin els protagonistes dels seus aprenentatges.
Curs 11-12 P3A i P3B amb Eva |
Però el cent existeix
L’ infant
és fet de cent.
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
que el cent no éxisteix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
Mireia! Una entrada preciosa que et fa reflexionar sobre la importància de la nostra feina. Cal anar retornant a l´infant els nouranta-nou que els treiem!! I a poc a poc ho aconseguim en petites parcel.letes! Felicitats pel blog! Una abraçada!!
ResponEliminaTeacher!m'encanta aquest poema, crec que resumeix molts dels nostres pensaments sentades a rambla parlant i somiant sobre el món dels infants :)
ResponEliminaUna abraçada!!